Un dia de visita a l’edició del 2006.Per Lluís Artigas JorbaA nivell Comarcal, sovint distingim entre l’
Alt Penedès i el
Baix Penedès, encapçalades per dues ciutats de forta personalitat:
Vilafranca del Penedès i
El Vendrell.
Vilafranca del Penedès és una ciutat situada a sols 47 Km de Barcelona i que sovint atreu molts visitants motivats per la seva bonica paisatgística: és una ciutat voltada pel conreu de les vinyes a la muntanya mitjana.
Parlar de
Vilafranca del Penedès és parlar d’una noble i antiga ciutat de forta significació política dins la història de Catalunya. Allí s’hi celebrarien
Corts pel rei Jaume I l’any 1218, i també allí morí el rei Pere III, l’any 1285.
Ciutat d’aire senyorial, guarda en ella l’important
“Museu del vi”, palaus, esglésies i monuments notables.
A més d’ésser un important centre cultural del país, i celebra l’anomenada
“Festa Major més típica de Catalunya” als voltants de
Sant Fèlix (dia 30 d’agost) que és el seu venerat Patró.
Així podem recordar l’ex palau dels reis de Catalunya i Aragó, que avui dia acull en les seves venerables pedres l’
Arxiu de Vilafranca, l’
arxiu dels antics protocols notarials, una
biblioteca d’escriptors de la ciutat i rodalies, la
Investigació arqueològica i històrica, i una notable
col·lecció d’obres d’art. A més del
Museu del Vi, que esdevé un tret identificatiu de la ciutat. En un mateix edifici veiem concentrat tota la realitat, costums, història espiritual, social i econòmica de la comarca del Penedès.
Davant del palau convertit en museu trobem la basílica de
Santa Maria, que és la seu de l’
arxiprestat del Penedès, de grans dimensions i capacitat. Elegant. Amb una façana monumental digna de ser visitada per propis i forasters.
Afegim en aquesta ressenya l’església de
Sant Francesc, de porta principal romànica, que fou convent de franciscans i avui capella de l’Hospital. I també un breu recordatori per l’església de
Sant Joan, a la plaça de la Verduna, que havia estat l’antiga capella del convent de l’
Ordre de l’Hospital de Jerusalem. Una de les joies de la ciutat.
L’escriptor
Josep Plá, com enamorat de l’encis d’aquesta ciutat i els seus voltants, ens parlava de
Vilafranca del Penedès l’any 1971 amb les següents paralues:
“El paisatge, que a l’hivern té una gran finor lineal, a la primavera resta com repuntejat d’un verd un pensament àcid, el de la floració dels ceps, i a l’estiu passa a la maduresa i al pes de la romanitat: després, a la tardor, entra en els colors incendiats, prodigiosos, aurífers, de les fulles declinants. Heus aquí un gran paisatge. Mai no cau en l’elegància, però es manté permanentment en la solidesa, en la unitat i en la gravetat. És un paisatge que només podeu concebre a base del conreu de la terra en una de les seves formes més intel·ligents...”
Un passeig per la ciutat ens porta davant d’un curiós monument ple d’al·legories, dedicat a la memòria d’un fill il·lustre d’aquella ciutat: en
Manuel Milà i Fontanals. Una de les figures més grans del catolicisme del país en l’època contemporània.
És aquí, a sols uns pocs metres de l'insigne monument, on tenia lloc una part d’aquesta Festa Major: les populoses ballades de sardanes de les quals em permeto de publicar algunes instantànies per compartir amb tots vosaltres.
Sentim el sentiment de germanor sumat a l’alegria de tot un poble com el nostre. Com una família pregant,
la Cobla ens enlaire la seva música al serè cel del
Principat de Catalunya, tot recordant-nos aquella lletra d’una sardana cantada, que aquí, a casa nostra, o les terres allunyades de Llatinoamerica ens diu a cau d’orella:
“fills de Catalunya, doneu-vos les mans......”
Enguany, una vegada més, la
Festa Major més típica de Catalunya esdevindria un èxit. El bulliciós centre comercial de
Vilafranca ens ofereix novament la seva dedicació als naturals i viatgers de pas...
Els carrers estrets del seu cas antic, plens de vida, han esdevingut plens de gom a gom, per una immensa onada humana que disfrutava de les seves festes, de la seva alegria desbordant, del tarannà propi d’aquesta ciutat generosa i acollidora.
Aquest dimarts, festivitat de
Sant Fèlix, nucli central de tots els dies de festa, ha tingut lloc una nova cercavila pels seus carrers.
A les actuacions dels
castellers, bastoners, músics, i grups dansaires que om veia al llarg de tots els carrers i places del recorregut, gaudiríem de la processó oferta amb dues fileres de persones amb els seus ciris encesos que assenyalaven al visitant la capçalera de la rua.
Li seguia pels carrers de la ciutat la imatge del
Sant Patró, i darrera d’Ell amb la dignitat que mereixia l’ocasió també desfilaven les primeres autoritats de la ciutat...
Darrera seu, a continuació, una banda de músics oferia els sons de festa que tancaven la comitiva. Que era seguida d’un nombrós públic que s’afegia a tan vistosa cercavila.
Amb el present article certificaré la intensitat viscuda per a molt cors en aquesta festa. La professo o cercavila, de la qual vaig tenir el plaer de participar-hi dues hores i mitja. Per allò que una imatge val més que mil paraules, publicaré algunes instantànies d’aquest esdeveniment, que, un any més, a escrit amb lletres d’or allò d’ésser la
Festa Major més típica de Catalunya...Impossible de gaudir de tot allò que ofereix
Vilafranca del Penedès al visitant, solament amb un dia....
La Fiesta Mayor más típica de CatalunyaUn día de visita a l’edición del 2006. Por Lluís Artigas JorbaA nivel Comarcal, a menudo distinguimos entre el
Alt Penedès y el
Baix Penedès , encabezadas por dos ciudades de fuerte personalidad:
Vilafranca del Penedès y
El Vendrell.
Vilafranca del Penedès es una ciudad situada a solo 47 Km de Barcelona y que a menudo atrae muchos visitantes motivados por su belleza paisajística: es una ciudad cercada por el cultivo de las viñas a la montaña mediana.
Hablar de
Vilafranca del Penedès es hablar de una noble y antigua ciudad de fuerte significación política dentro la historia de Catalunya. Allí se celebrarían Cortes por el rey Jaume I en el año 1218 , y también allí murió el rey Pere III, en el año 1285.
Ciudad de aires señoriales, guarda en ella el importante
“Museo del vino”, palacios, iglesias y monumentos notables. Además de ser un importante centro cultural del país, y celebrar la llamada
“Fiesta Mayor más típica de Catalunya” en los alrededores de la festividad de
San Fèlix (día 30 d’agosto) que es su venerado Patrón. Así podemos recordar al ex-palacio de los reyes de Catalunya y Aragón, que hoy en día recoge en sus venerables piedras el
Archivo de Vilafranca, el
archivo de los antiguos protocolos notariales, una
biblioteca de escritores de la ciudad y cercanías, la
Investigación arqueológica y histórica, y una notable
colección d’obras de arte.
Además del
Museo del Vino, que acontece una característica identificativa de la ciudad. En un mismo edificio vemos concentrado toda la realidad, costumbres, historia espiritual, social y económica de la comarca del Penedès.
Delante del palacio -convertido en museo- encontramos la basílica de
Santa Maria, que es la sede de archiprestado del Penedès, de grandes dimensiones y capacidad. Elegante. Con una fachada monumental digna de ser visitada por propios y forasteros.
Añadimos en esta reseña la Iglesia de
Sant Francesc, de puerta principal románica, que fue convento de franciscanos y hoy capilla del Hospital. Y también un breve recordatorio para la Iglesia de
Sant Joan, en la plaza de la Verduna, que había sido l’antigua capilla del convento de la
Orden del Hospital de Jerusalén. Una de las joyas de la ciudad.
Escritores de la talla de Josep Plá, nos hablaria como enamorado del encanto de esta ciudad catalana y sus alrededores. Nos hablaria de
Vilafranca del Penedès en el año 1971 con las siguientes emotivas palabras:
“El paisaje, que a l’invierno tiene una grande finura lineal, a la primavera resta como repuntado de un verde pensamiento ácido, el de la floración de las cepas, y en el verano pasa a la madurez y al peso de la romanidad: después, en otoño, entra en los colores incendiados, prodigiosos, auríferos, de las hojas declinantes. He aquí un gran paisaje. Nunca cae en la elegancia, pero se mantiene permanentemente en la solidez, en la unidad y en la gravedad. Es un paisaje que sólo podéis concebir a base del cultivo de la tierra en una de sus formas más inteligentes...” Un paseo por la ciudad nos trae ante el curioso monumento lleno de alegorias, dedicado a la memoria de un hijo ilustre de aquella ciudad: Manuel Milà y Fontanals. Una de las figuras más granos del catolicismo del país en’l época contemporánea. Es aquí, a sólo unos pocos metros del insigne monumento, donde tenía lugar una parte d’esta Fiesta Mayor: las populosas bailadas de sardanas de las cuales me permito de publicar algunas instantáneas por compartir con todos vosotros. Vivimos el sentimiento de hermandad y aalegría de todo un pueblo como el nuestro.
Como una familia rezando,
la Cobla elevaba en lo alto su música al sereno cielo del Principado de Catalunya. Todo recordándonos aquella letra de
una sardana cantada, que aquí, en nuestra casa, o en las lejanas de Latinoamerica nos dice cerquita de la oreja: “hijos de Catalunya, daos las manos......”
Este año, una vez más, la Fiesta Mayor más típica de Catalunya acontecería un éxito. El bullicioso centro comercial de
Vilafranca nos ofrece nuevamente su dedicación a los naturales y viajeros de paso... Las calles estrechas de su casco antiguo, llenos de vida, han acontecido tomadoas por una inmensa oleada humana que disfrutaban
de sus fiestas, de su alegría desbordante, del talante propio d’esta ciudad generosa y acogedora.
Este martes, festividad de
San Fèlix -el núcleo central de todos los días de fiesta- ha tenido lugar un nuevo pasacalle por sus calles. A las actuaciones de los castellers, bastoners, músicos, y demás grupos que se podian ver a lo largo de todas las calles y plazas del recorrido, disfrutaríamos de la
Procesión ofrecida con dos hileras de personas con sus cirios encendidos que señalaban al visitando la cabecera del desfile. Le seguía por las calles de la ciudad la imagen del
Santo Patrón, y detrás de É,l con la dignidad que merecía la ocasión, también desfilaban las primeras autoridades de la ciudad...
Detrás suyo, a continuación, una banda de músicos ofrecía los sonidos de fiesta que cerraban la comitiva. Que era seguida d’un numeroso público que se añadía a tan vistoso pasacalle. Con el presente artículo certificaré la intensidad vivida para mucho corazones en esta fiesta. La profesión o pasacalle, de la cual tuve el placer de participar dos horas y media.
Por aquello que una imagen vale más que mil palabras, publicaré algunas instantáneas de este acontecimiento, que, un año más, a escrito con letras de oro aquello de ser la
Fiesta Mayor más típica de Catalunya... Imposible de disfrutar de todo aquello que ofrece
Vilafranca del Penedès al visitante, solamente con un día....
.
Jordi Santiveri, pintor autodidacte, ens presenta en aquesta ocasió una exposició d’aquarel·les de resolució intel·ligent i delicats colors, que ens ajuden a veure amb nous ulls el mon de les arts plàstiques... Cal recordar que durant l’any 1999 al 2000 Jordi Santiveri va ser Professor adjunt del curs organitzat al “Club Sant Jordi” de la Caixa Catalunya. L’any 2000 va participar en l’exposició col·lectiva de pintors anomenada “Col·lectiu d’Artistes de Sants” a Barcelona. També en el mateix any esposaria a les “Cotxeres de Sants" (Barcelona). En la vessant competitiva destaquen el segon premi aconseguit en el concurs de pintura ràpida de Sant Esteve de Sesrovires (Barcelona) l’any 1999, y un tercer premi de pintura ràpida en la mateixa localitat esmentada, l’any 2000. Li agraïm la seva dedicació al mon de l’art, y de deixar-nos compartir la seva obra artística, a nosaltres, els amants de les arts plàstiques i visuals.
Jordi Santiveri -pintor autodidacta- nos presenta en esta ocasión una exposición de aquarelas de resolución inteligente y de delicados colores que nos ayudan a ver con nuevos ojos el delicioso mundo de las artes plásticas...
